Per què em presento a les primàries d'EUiA per a les eleccions europees?

Crec que sempre he sigut molt sincer en aquest blog, potser una mica massa i tot. No espereu res diferent d'aquest post.

Per què em presento a les primàries? Primer, deixeu-me fer uns apunts preliminars: 

1) Això de dir "em presento" és un pel exagerat: sóc el cinquè d'un grup de persones que ens presentem per formar part del grup de gent d'EUiA que composarà una candidatura amb molts altres partits i col·lectius. En aquesta candidatura crec que hi haurà com a màxim 3 o 4 persones d'EUiA, o sigui que jo no seré candidat en cap cas. Més aviat, el que faig seria donar un suport molt explícit. 

2) No sorprenc a ningú si dic que aquesta no és la candidatura que jo volia: el meu candidat era el Gerardo Pisarello. Per les seves característiques personals però sobretot pel projecte col·lectiu que representava, per l'aposta valenta, generosa i encertada que va fer EUiA en consonància al moment històric que vivim i que ens reclama que siguem capaços de bastir amb molta més gent, d'altres partits, però també de cap partit, un projecte unitari capaç d'esdevenir majoria social per guanyar i transformar aquest país. Però la falta de maduració de l'aposta i les incomprensions o reticències per part d'alguns companys han fet que finalment l’opció de Pisarello no prosperés, i aquí estem, buscant "el pla B".  

3) Hi ha una altra candidatura a les primàries, encapçalada pel Toni Barbarà. Ja sabeu que a les primàries d'EUiA no guanyen uns i els altres es queden fora, sinó que són unes primàries per ordenar la llista. Això vol dir que jo no seré en cap cas candidat, però el Toni sí. I me n'alegro molt, perquè el Toni és un gran company i serà un candidat espectacular. Ho he dit vàries vegades i ho repeteixo: hem d'aconseguir que els processos interns d'elecció de candidatures es visquin amb completa normalitat democràtica, que les primàries formin part natural de la nostra cultura política i que deixem de tenir pànic al debat de persones. És complicat, perquè quan parlem de noms hi ha molts factors personals que entren en joc, però precisament per aquesta complicació, com més transparent, participatiu i democràtic fem el procés, menys problemes i més legitimitat. I en tot moment, recordant que tots i totes estem al mateix costat de la trinxera, que és perfectament normal tenir petites diferències de criteri i que al dia següent de les primàries tots i totes formem part del mateix equip que lluita per les mateixes coses. 

Aleshores, ara sí. Per què he decidit presentar-me? 

Primer, perquè la gent de la candidatura (els que sí sortiran, vull dir) tot i no ser el meu "pla A", són persones de plena confiança que faran un molt bon paper com a candidates i candidats. La Núria és un gran quadre del moviment obrer de Catalunya i té l'experiència en l'espai europeu que es necessita per aquesta tasca, tant per haver estat candidata fa cinc anys com per la seva feina a la xarxa de sindicalistes de l'esquerra europea. L'Oriol no només és la proposta dels joves d'EUiA, sinó que és un company amb una visió política envejable i sens dubte una aposta de futur per a la nostra organització i per a l'esquerra catalana en el seu conjunt. L'Àngels és una d'aquestes militants que es multipliquen per estar a tot arreu, sempre organitzant, sempre al tanto de tot, sigui una trobada del PEE, sigui un Fòrum Social de la Mediterrània o una festa a Gràcia per recaptar fons per la lluita que toqui. I el Jose, què us puc dir d'ell? És l'alcalde de Montornès! Potser no ho entendreu, però pels que som del Vallès Oriental, poques coses s'han d'afegir. Som tots persones amb trajectòries personals, de militància i d'activisme molt diverses, fins i tot contradictòries, i això, crec, és una bona cosa, perquè significa que, amb totes les diferències que puguem tenir, estem plegats defensant un projecte i una línia política per al conjunt d'EUiA, així com per la necessària confluència que ens ha de portar a allò que anomenem el Nou Espai.
Sí que us puc dir una cosa que no m'acaba d'agradar d'aquesta llista: jo voldria estar el número 6, i que entre el Jose i jo hi hagués una altra companya. No és una qüestió cosmètica, ni secundària: la igualtat es practica, i comença a casa nostra. I teníem noms molt potents per ocupar el lloc que finalment ocupo jo. Però ja sabeu, les presses, els últims minuts... Per això també necessitem que les primàries es normalitzin, per poder convocar-les amb temps, sense terminis tan curts que et posen dels nervis, i poder fer candidatures millors, que incorporin més persones, més plurals, de més perfils; i després, poder fer debats tranquils, profunds, processos que realment ens ajudin a cohesionar-nos entorn una proposta política i uns candidats. 

En segon lloc, estic a la llista per donar suport a una política determinada, que és la que hem anat construint plegats d'ençà de la 6a Assemblea i fa que en aquests moments EUiA sigui una de les organitzacions més avançada políticament no només de l'esquerra catalana sinó del conjunt de l'Estat espanyol. I, tot i això, jo m'exaspero moltes vegades perquè crec que anem massa lents, que perdem els trens, que som massa tradicionals, massa partidistes, que ens obrim massa poc... Però sense EUiA, sense aquesta EUiA, el camí cap a la unitat i cap a la ruptura democràtica seria molt més lent, això ho hem de reconèixer. Com també que EUiA, aquesta EUiA, és avui dia l'única organització política amb l'alçada de mires i la generositat necessària per posar els interessos de conjunt de l'esquerra per sobre dels interessos de l’organització, per renunciar als identitarismes i als privilegis en favor d'allò que és necessari per a les classes populars del nostre país, per avançar cap a la transformació social, que és del que es tracta.
Tindrem moltes mancances, i cometrem molts errors, això està clar, però aquesta valentia i aquesta generositat l'hem de reconèixer i ens l'hem de reconèixer, és una de les coses que em fa sentir orgullós de militar on milito. I aquesta política, tot i els errors, tot i la lentitud, que a més és fruit d'un consens entre persones i sectors molt diversos i que ens cohesiona com a organització vers uns objectius clars, es mereix que ens mullem, que fem passos endavant per defensar-la, encara que estiguem més còmodes donant suport des de la barrera. 

Per acabar, em presento a les primàries perquè és una oportunitat de parlar de política i de fer política, a dins d'EUiA, però també amb els nostres companys de coalició, i amb els sectors als quals ens volem adreçar per confluir. És un moment per explicar i debatre i escoltar i cohesionar-nos entorn una línia política i una estratègia que sigui finalment de tots i totes.
Per preguntar-nos com construïm un projecte dels pobles d'Europa contra aquesta Unió antidemocràtica i al servei dels poders financers, com podem crear contrapoder a la troika fins a derrotar-la, perquè només a partir d'aquí podrem començar a pensar com anem teixint una altra Europa, dels drets, de les persones, dels pobles. Per pensar com, un cop trencat i liquidat el pacte constitucional del 78, amb un sistema que fa aigües per tot arreu, podem ajudar a què s'iniciï un procés constituent a l'Estat espanyol, que retorni el poder i la democràcia -avui segrestada per aquesta troika i aquests poders que volem derrotar- al poble. Per mirar d'entendre com podem fer que el procés català cap a l'autodeterminació es converteixi en una oportunitat de transformació en benefici de les classes populars, com el convertim en un moment constituent per canviar-ho tot, a Catalunya, però també arreu de l'estat, com fem que l'espurna que es pot encendre al nostre país acabi estenent-se més enllà. I per seguir avançant en un altre procés constituent, necessari perquè la resta es puguin fer realitat: el procés constituent de les organitzacions d'esquerres i els moviments populars, per construir un instrument a l'alçada del moment històric, capaç de donar aquesta batalla i capaç de guanyar-la.  

Aquests són, en resum, alguns dels motius que m'han dut a fer aquest pas.
I això sí, l’endemà de les primàries em posaré al servei de les candidates i els candidats d'EUiA pel que calgui, per aconseguir que la llista que conformarem amb Izquierda Unida i moltes altres organitzacions -esperem que més encara de les que s'han confirmat a dia d'avui- tregui els millors resultats possibles per enfortir el projecte de l'esquerra europea encapçalat per Alexis Tsipras, i per ajudar a construir la unitat i l'alternativa.