Sobre el "Procés Constituent"

Ahir diumenge es va posar de llarg el projecte anomenat "Procés Constituent", sis mesos després de presentar-se en públic, amb un gran acte a Montjuïc amb participació de coneguts activistes, intel·lectuals i gent de la cultura, amb una assistència que va quadruplicar les cadires previstes (entre 5.000 i 10.000 persones, segons amb qui parlis).

Sembla que, tot i no haver aconseguit aquell objectiu grandiloqüent (100.000 adhesions en una setmana! va demanar Teresa Forcades a TV3), el projecte tira endavant, amb més de 90 assemblees constituïdes, suport de personalitats clau en el món de l'esquerra catalana i una espècie de reconeixement mutu, de "deixar-se estimar" amb els partits d'esquerres, més fred o més entusiasta segons els casos. També, i això és molt important, ha sabut connectar amb una base de persones que no estaven mobilitzades, o si ho estaven, era a l'àmbit sectorial.

Ara bé, com continua aquesta aventura? La cosa curiosa d'aquest moviment anomenat "Procés Constituent" (ho escric així perquè no es confongui el moviment amb l'objectiu, encara que es diguin igual), és que tinc la sensació que ningú, ni els més ficats en el tema, sabem ben bé cap a on va, ni en què acabarà convertint-se. Això permet que cadascú projecti sobre el seu logo les seves esperances, allò que "jo penso que hauria de ser", i sense definir-ho col·lectivament, allà que hi anem, allà que ens trobem. I mira, com a mínim serveix per a això, per permetre un espai de trobada entre persones de col·lectius diferents, de tradicions diferents, que fem un pas endavant i diem, ara no només ens trobarem per organitzar una lluita o una vaga, ara ens trobem per intentar canviar el país de dalt a baix. I crec que ens hi trobem amb voluntat de construir.

Jo seré molt sincer, crec que ho sóc sempre, i si heu llegit alguna entrada més d'aquest blog sabreu fàcilment per on vaig: a mi aquest moviment em serveix, em servirà, si acaba convertint-se en un espai on hi siguem TOTS.
Tots és tots: absolutament tots els que estem lluitant per la ruptura amb el règim social, polític i econòmic nascut de la transició; els que lluitem organitzats en partits (en tots els partits) i els que lluitem en moviments, els dels nous moviments i també els dels moviments tradicionals. Tots és tots: els que s'anomenen independentistes i els que no ens ho anomenem, però estem d'acord que la cosa ha de petar, i escolta, si peta per Catalunya perfecte, i després ja veurem que en fem dels trossets.
I com sempre dic, perquè això succeeixi cal voluntat unitària, pensar en gran, acceptar la pluralitat... generositat, molta generositat, per part de tothom. Si no, aquest quedarà com un altre bonic intent que va quedar en no res per culpa dels de sempre, i contribuirà a enfortir la resignació, en comptes de vèncer-la.

Acabo amb una curiositat que vaig pensar tot veient l'acte d'ahir: us heu fixat que, tot i militar en col·lectius diversos, tot i que alguns dels companys d'uns i altres es dediquin a criticar-se com a esport, moltes vegades estem dient el mateix? A tall d'exemple...

• Crec que van ser els Iaioflautes els primers en treure la consigna: #RepúblicaCatalanadel99%! Fa un mes, EUiA prenia el concepte per batejar la seva proposta territorial... i ara, la primera campanya del "Procés Constituent" es dirà: "Construïm la República Catalana del 99%".

• L'Esther Vivas, de Revolta Global, va basar gran part de la seva intervenció en el concepte #CatalunyaLliure: Per decidir com es vol organitzar, però també lliure de retallades, d'atur, d'especulació... resulta que aquesta és, paraula per paraula, la campanya que està promovent Alternativa Jove des de fa uns mesos.

• A la seva darrera assemblea, els d'ICV piulaven: "#Canviem-hoTOT!", per treure després una campanya d'extensió que diu, "Juntes podem canviar-ho tot", al mateix temps que la gent de les CUP treia la seva: "Decidim independència per canviar-ho tot".

És només una curiositat... o potser no ;-)