Albiols per Mollet

La setmana passada, el conflicte que portem mesos arrossegant a Mollet pel trasllat d’una mesquita d’un local a un altre del mateix carrer va pujar de nivell gràcies a la mala feina i poca voluntat d’uns i altres: els membres de la comunitat musulmana ocupaven el local precintat, l’Ajuntament omplia la plaça Pau Casals de policia per impedir que hi tornessin a resar, i al mig de tot, apareixia el Partit Popular demanant mà dura i buscant la provocació amb una roda de premsa al mig de la celebració religiosa dels musulmans i repartint uns pasquins pel barri en qüestió que recorden perillosament a aquells que es van fer famosos anys enrere a Badalona.

Al PP, siguem sincers, no li importa si el conflicte se soluciona ni com, no li importa la legalitat, no li importa com pot afectar tot això a la convivència ni al futur del barri de l’Estació de França ni de Mollet.
El PP ha vist que és una ocasió perfecta per fotre cullerada, emmerdar el tema, enfrontar més encara uns veïns contra els altres atiant les baixes passions, i així, fer oblidar una mica que no són més que una colla de lladres que durant més de 20 anys s’han emportat els diners de tots mentre malvenien el país i ens portaven a una crisi de dimensions catastròfiques.
El PP somriu pensant que, si la cosa dura, si aconsegueixen que pugi de to una mica més, potser alguns quan arribin les eleccions no s’en recordaran que és per culpa de les seves polítiques que cada dia som més pobres, mentre una minoria es va enriquint a costa del patiment dels de baix.

A mí sí que m’importa el que passi al meu poble. No vull que aquest conflicte, que ja porta massa temps sense solucionar-se, es converteixi en una espurna que enverini les relacions entre la gent de Mollet. No vull que la meva ciutat sigui el nou exemple de l’enfrontament entre religions o entre comunitats. No vull que es crei un caldo de cultiu que faci créixer el discurs de l’extrema dreta.

Per això voldria demanar, a la ciutadania i als partits decents de Mollet, que hi posem una mica de seny, i que davant actituds com les del Partit Popular, fem un tallafoc per deixar ben clar que, a Mollet, aquests discursos i aquestes polítiques no surten, no sortiran mai rentables.

I a l’Ajuntament, dues peticions. La primera, que faci el que hauria d’haver fet mesos enrera i es mulli de debò per parlar amb uns i altres i trobar una sortida: no ens mereixem ni ens podem permetre que aquest conflicte s’enquisti de forma permanent. La segona, que no entri en el joc que li proposa el PP de veure qui té la mà més dura: les experiències prèvies ens avisen que, en aquestes competicions, sempre guanya l’extrema dreta. I jo no vull un Albiol a la meva ciutat... i menys encara un Anglada.