dimecres, 23 d’octubre del 2013

Estem preparats per desobeir?

La setmana passada la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques va tornar a aconseguir-ho: quedava aturat el desallotjament del Bloc Salt, propietat del Sareb (el banc públic "dolent") i buit, que la Plataforma havia recuperat per reallotjar 16 famílies víctimes de desnonaments.
Les accions de la PAH no només serveixen per impedir que moltes famílies es quedin sense casa, sinó que també asseguren a d'altres l'accés efectiu al dret constitucional a l'habitatge enfront de la inactivitat de les institucions, posen el focus en la base del problema (pisos buits en mans d'un organisme públic al mateix temps que famílies desnonades), i finalment aconsegueixen que tribunals europeus els donin la raó.

I tot això ho aconsegueixen desobeint les lleis. Desacatant les lleis. Més clar: realitzant accions il·legals. És il·legal plantar-se davant de la policia i dir, no senyors, aquí no entreu. És il·legal entrar en un bloc de pisos propietat d'un banc, canviar les claus i donar-les a famílies desnonades. És il·legal, quan el propietari diu "marxeu d'aquí", plantar-se un cop més i negar's-hi. És tant il·legal com necessari. I funciona.
Quan la llei és tan summament injusta, i quan no hi ha un sistema legal per canviar les lleis injustes (què li va passar a la pobra ILP?) la desobediència, la insubmissió, és un camí legítim, a vegades l'únic camí.

Explico això perquè sembla que, després de moltes anades i tornades, ben aviat s'aprovarà la nova llei de règim local, la reforma dels ajuntaments, una cosa que no ens sona massa, que sembla un pel llunyana, però que pot suposar el final dels ajuntaments democràtics tal com els coneixem.
Amb aquesta reforma (ningú ho sap exactament, perquè van canviant la lletra petita dia a dia, però la idea bàsica és aquesta) els ajuntaments perdran competències en gairebé tot allò que sigui competència d'una administració superior, és a dir, educació, treball, serveis socials, cultura... En teoria per "evitar duplicitats" i "reduir despesa" (sacrosanta austeritat), però en realitat, el que es busca és tornar a un model d'ajuntament com aquells del franquisme: gestor de les escombraries, les llums, els impostos municipals, i poca cosa més. És una recentralització del poder des de la seva base (els ajuntaments) cap a altres institucions més allunyades i a vegades menys democràtiques (diputacions, autonomies i govern central).

Què passarà a casa nostra, a Mollet, si la reforma local s'aprova com està pensada? Escoles bressol municipals, Escola de música, EMFO, Institut de Serveis als Discapacitats (Alborada, El Bosc, Can Vila), serveis d'atenció a les dones víctimes de violència, serveis socials, centres cívics i culturals... Què serà de tot això, del servei que presten aquests organismes i dels llocs de treball que generen?

Tenim un pla, com a ciutat, per saber què farem quan De Guindos o qualsevol d'aquests ens digui que tot això s'ha de tancar o privatitzar? Què pensa fer el nostre govern municipal? Realment penso que aquest tema, del que no es parla massa, pot ser cabdal en els anys vinents per definir quins pobles i quines ciutats tenim, amb quins serveis, amb quina qualitat de vida. Podria molt ben ser que, després d'una campanya electoral on tots els partits prometin la lluna i més, arribi qui sigui que guanyi i es trobi amb una administració buida de competències, gestionant la misèria, gestionant com tanquem el que teníem i com fotem fora els treballadors.

Si la majoria absoluta del PP tira endavant aquesta reforma, estarem preparats, a Mollet, per plantar-nos? Podrem unir-nos des dels partits fins als sindicats, treballadors, usuaris, ciutadans i ciutadanes, i desobeir tots a una, no com una qüestió d'ideologies, sinó de poble? Serem capaços de dir, això no es tanca, malgrat que sigui il·legal? I serem capaços de resistir, com ho fa la PAH, fins que es rendeixin o ens donin la raó?

Potser de que ho aconseguim dependrà quina ciutat ens queda. Potser que comencem a pensar-hi, i a preparar-nos.